dilluns, 3 d’octubre del 2011

L'ésser humà és un ésser deplorable

200.000 anys d'evolució i a hores d'ara l'homo sàpiens és un ésser deplorable. Hipies que son hipies perquè provenen de famílies amb calers, gent que es llença al pas de peatons perquè es creuen que pel fet de tenir la raó el cotxe frenarà sol encara que el conductor no els vegi, sistema democràtic que permet l'existència i exhibició de polítics corruptes, fascistes o simplement impresentables sense cultura, lleis hipòcrites, responsables que ens han dut a la crisi que no només no se'ls jutja sinó que a més a més reben injeccions de diners per seguir fent les coses malament, okupes que ocupen i desprès tanquen la porta amb clau, ajuntaments inútils que es gasten els diners dels contribuents amb obres que desprès resulten mal executades i s'han de repetir, un cos de mossos d'esquadra que es dedica majoritàriament a recol·lectar i no a protegir o a ajudar, gent que abusa del sistema d'ajudes amb lesions fictícies o paranys impunes, conjunt de funcionariat totalment desmotivat amb una atenció ciutadana pèssima, gent que fuma a la teva cara, gent que no et dona les gràcies quan li obres la porta, futbolistes multimilionaris que venen una imatge patètica i pares que recolzen aquesta imatge perquè el seu fill surti igual, gent que porta vivint 50 anys a Catalunya i encara diu - a mi no me gusta el Catalán ni los catalanes -, gent que no entén perquè s'han de prohibir les corrides de toros.

Tot això en un país que anomenem desenvolupat.

Si mirem el nostre entorn de coneguts, amics i familiars probablement sumem un total de 150 o fins i tot 200 individus que amb més o menys afinitat pertanyen a les llistes de contactes o "amics" de les nostres xarxes socials.
D'aquesta llista, probablement un vuitanta per cent siguin només coneguts, del vint per cent restant, un 15 son familiars i un cinc per cent, amics -en el millor dels casos-.

A la vida no digitalitzada -i si a Steve Jobs o a Mark Zuckerberg no se'ls acut canviar-ho-, no podem escollir els familiars ni els coneguts però sí podem escollir els nostres amics. Amics que son el resultat final d'un quasi inconscient dur procés de sel·lecció. De vegades calen que passin anys i centenars d'experiències per que un amic es consolidi com a tal.
En algun dels casos l'examen per poder passar al grup del cinc per cent és tant cruel que mai s'acaba i està en permanent procés de sel·lecció.

La meva reflexió és que - i crec que tots estarem d'acord- els individus del selecte grup del cinc per cent, de tant en tant, segueixen provocant petites i grans decepcions. Per tant, si la gent que has escollit com a amic al llarg de la vida, de vegades et provoca aquest regust amarg, com ha de ser el 95% restant de contactes? o el que encara és pitjor, com ha de ser la gent, que d'entrada la detectes tant deplorable que ni tan sols li dones la oportunitat de ser un conegut?

Jo mateix segur que pertanyo al grup del cinc per cent d'algun pobre individu. Però n'estic segur que el grup on més vegades m'hi trobo és en el del 95% o fins i tot al grup de "la resta de població deplorable que no se li dona una oportunitat".

Nota: Aquesta entrada és molt "light" perquè només una prova per saber com funciona el blog.

2 comentaris:

  1. Bravo! Totalment d'acord. No coneixia aquesta faceta com a escriptor, però està molt i molt bé. #Et felicito fill! :)

    ResponElimina